dissabte, 18 de febrer del 2023

24 DE FEBRER 1245. EL NAIXEMENT DE SUECA COM A POBLE

 LA CARTA POBLA DE SUECA

Pàgina consultada:https://arxiu.sueca.es/

No és original, és una transcripció de l'any 1539 . Hi ha altra del segle XV.

Està datada el 24 de febrer de 1245.

La data reflexa els drets i deures : quines rendes han de pagar al senyor, quins cultius han de conrear... 

Seran 16 famílies de repobladors amb les seues famílies procedents del sud de Tarragona.

Sueca era Swayquam , diminutiu de suq (mercat)

Era un lloc de comerç entre diverses alqueries, un lloc de pas.

De les alqueries originàries queden nom de partides rurals o d'alguns carrers: Utxana, Saucelles, o Alborx.

La població musulmana no fou expulsada, es va sotmetre però a la llarga d'en van anar.

Els repobladors obtenien terres fèrtils en propietat, una casa.Havien de pagar impostos i drets sobre les

 terres al nous senyors.

En febrer eren 16 homens i en març venen 20 més de Tarragona.

Progressivament abandonen les alqueries  i van formar un nucli de població que avui és Sueca.

Els senyrors de Sueca eren l'Orde de l'Hospital  de Sant Joan .

D'aquest temps Sueca conserva la senyera de l'Hospital com bandera  municipal i en la llegenda "SUHECA"

Aquesta orde perdé tots els seus dominis valencians i passa a l'orde de Montesa.

En 1803 passa de Montesa al senyoriu de Godoy.

En les Corts de Cadis s'intentà convertir-la en una vila reial, per la qual cosa es va voler demostrar que la Carta Pobla  era falsa., però no ho aconseguiren.

 



 

En resum , aquest document constitueix el testimoni més antic de l'inici de Sueca com a poble,



Bandera de Sueca

Enllaç orde de l'Hospital 

Carta Pobla de Sueca





 

dissabte, 4 de febrer del 2023

SUECA NO ÉS SUCRO

LA CIUTAT ROMANA DE SUCRO I LA SEUA ERRÒNIA RELACIÓ AMB SUECA.

Revista digital d'Història valenciana.

article de Juan Antonio Montalbán Carmona.


A) INTRODUCCIÓ
 Tradicionalment molts historiadors han relacionat la nostra ciutat amb la Sucro ibèrica i posteriorment romana. Així mateix també altres han ubicat dita localitat amb Azira, Cullera i Albalat de la Ribera.En el present article es preten demostrar que Sueca no és Sucro.En època romana, Sucro era el nom del riu Xuquer i una població íbera que estava al seu costat.Estrabó l'anomenà al seu Tractat sobre Espanya Antiga , així com també Tito Livi. 
B) L'ERRÒNIA RELACIÓ DE SUECA AMB SUCRO.
El primer en relacionar-la fou Chofre Navarrete basant-se en l'obra de Gómez Medes sobre la zona de Sueca -Culllera del segle XVI. No obstant no ho afirmà amb rotunditat,  sols assenyalà la "proximitat " d'aquesta Sucro a Cullera.
Si que ho van  fer al segle XIX Dufour i Duvotenany , els quals afirmen que entre les ciutats íberes es trobava "Sucro (Sueca)". 
Així mateix el pare Fidel Fita també assenyalà que la ciutat íbera de Sicana era Sucro, i que aquesta feia referència a Sueca.
Al segle XIX Díaz Jimenez situa Sucro en la desembocadura del Xúquer, per la qual cosa , anys posteriors , altres autors com Blàzquez i Delgado Aguilera opinen que la ciutat de Sucro és Sueca. 
En la mateixa línea, Garala i Laborde afirmen rotundament que Sucro és Sueca.
L'autor local Juan Bautista Granell, a principis del segle XX assegurava qeu l'extingida ciutat romana anomenada "Sucro" era Sueca, per fer aquesta afirmació es basà en criteris etimològics. Assenyalava qeu una defectuosa pronunciació de Sucro havia donat lloc a Sueca.
Finalment , Burguera Serrano, basant-se en Luci Floro, afirmà que Sueca és Sucro, assenyalant que és aquella ciutat que es troba situada front a Laurona (Llaurí).
Malgrat tot, cal dir que a Sueca no s'han trobat cap restes arqueològiques que permeten reafirmar totes aquestes suposicions. No s'han portat a terme excavacions, donat el sustrat pantanós de les nostres terres.Les poques restes trobades corresponen a zones de la Torreta, el Camp de la pedra, la Sènia, el Carrer Moro, o al Mareny. 
En base açò, les actuals teories afirmen que l'actual zona de Sueca sols seria una mena de factoria o establiment agropecuari en època romana.
Pel que fa al topònim, actualment també està demostrat que no té cap conexió amb "Sucro", i que prové del topònim àrab Suwáyqa (mercadet) . Estudis recents també han descartat les altres possibles ubicacions , tant la d'Alzira com la de Cullera.De fet, tot sembla apuntar que Cullera amb més probabilitat seria el Portum Sucrone , és a dir, el port de  l'opidum Sucro.
Albalat de la Ribera és on s'han trobat un conjunt de restes romanes molt importants, en concret al iaciment de l'Altet de la Vintivuitena. S'ha trobat una vivenda i diferents cases també al nucli urbà. Es resalta  el gran valor geogràfic de la localitat al costat del riu Sucro, i de la Via Augusta per al pas de mercaderies. De fet, en aquest punt el riu permet el transit d'aquestes cap al port de Cullera. 
Aquesta per tant , a dia de avui  a l'espera de més excavacions, sembla la teoria més acceptada.
C) CONCLUSIONS.
 La possible relació de Sueca amb Sucro queda descartada per :
-totes les possibles relacions es basaven  en criteris toponímics, cosa que a més ha quedat descartada.
-el traçat de la via Augusta ha estat un factor decisiu. Ni Sueca ni Cullera es troben a la distància adequada (la via Augusta passava per Sucro).

 -Quedaria per descartar Alzira i fins ara totes les excavacions portades a terme es decanten per Albalat.

LA COVA DEL VOLCÀ DEL FAR DE CULLERA

 RESUM DE L'ARTICLE DE BEGOÑA SOLER MAJOR

 LA COVA DEL VOLCÀ DEL FAR DE CULLERA : MÉS PREGUNTES QUE RESPOSTES.

Ubicació: a 122 metres sobre el nivell del mar, en la part est de la muntanya de Cullera, a tan sols 1 km. de distància del Far actual


Ubicació

A) ANTECEDENTS

La formació d'aquesta cova es relaciona amb l'enfonsament d'una dolina per la seua forma d'arc.

Als anys 70-80 es portaren a terme diverses excavacions, entre les quals destaquen les de I Davidson  sobre la fauna , les de A. Eastham sobre avifauna, i les de J.Cuerda i L. Gasull sobre malacofauna. 

Als anys 90 es va reclamar la creació d'un pla integral de protecció i conservació del jaciment.Es va fer una netetja del recinte excavat i reparació de la tanca perimetral.

En l'any 2010 es veié que el recinte estava covert de matolls i blocs per efecte de l'erosió. Així mateix la tanca necessitava una reparació. Aquesta situació portà a que en l'any 2011 es redactara un projecte per a l'avaluació de l'estat del jaciment i de la seua potencialitat. 

L'objectiu ha estat la valoració d'estrats corresponents a la transició Solutrià-Badegoulià-Magdalenià.S'ha fet un estudi de materials lítics , òssos i elements d'adorn. El treball mostra una primera valoració de l'arqueoestratigrafia del jaciment i els primers resultats dels elements d'adorns.


B) VALORACIONS DEL CONJUNT ORNAMENTAL

- Els 132 elements analitzats presenten les mateixes característiques que la resta d'ornaments  típics de l''area Mediterrànea.La tècnica i les espècies  són semblants en tota l'àrea.

-S'han trobat algunes diferències :

a) No s'han documentat elements fóssils com en altres jaciments de l'àrea.

b) Les restes sòlides de colorant són molt menudes per poder ser valorades correctament.

c) La majoria de les restes pertanyen al període més antic , sobre tot al Soulutrià. 

-Malgrat les dificultats a l'hora de fer interpretacions , sobre tot conexions cronològiques , els autors estableixen unes assossiacions:

a) L'existència de restesd'un possible collar xicotet format per 15 Theodoxus fluvialitis  , i quatre ullals atrofiats de cèrvols amb perforacions corresponents al solutrians. 

b) Altre xicotet collar format per 9 Glycymeris infantils, junt amb 10 fragments d'Antalis. Aquests elements es poden relacionar amb l'ús per part de membres infantils ,tot corresponent al periode solutrià.

C) PRIMERES CONCLUSIONS.

-La cova del volcà de Cullera té importants coincidències amb la del Parpalló.

-Els resultats de l'estudi plantegen qüestions a resoldre (obertes) en relació al Paleolític Superior mediterrani que bàsicament giren al voltant de la dificultat d'establir límits entre el Gravetià i el Solutrià. Tot apunta a que el Soulutrià Superior seria més llarg ja que les primeres ocupacions en la cova semblen ser del Soulutrià.

-No queda clar que el denominat "bastó de comandament" corresponga al Magdalenià.

- Les restes lítiqeues i òssies, indiquen que són anteriors al periode Badegulià al qual s'atribuixen. Açò ha estat deduït per comparació amb la cova del Parpalló.

-Tampoc queda clara la relació d'aquesta industria (làmines amples i curtes calcàries)  corresponguen a l'inici del Magdalenià inferior.

En definitiva a l'hora de valorar el conjunt d'adorns de la cova ,tal  com indica el títol de l'article ,l'estudi planteja més preguntes que respostes. 



Bastó de comandament
bastó de comandament . Paleolític superior (Magdaleniense)




diumenge, 8 de gener del 2023

Contingut Història i Geografia Comunitat Valenciana

 Contingut de l'assignatura 


UNITAT 1. CARACTERITZACIÓ DEL MEDI FÍSIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

UNITAT 2. LA CONFIGURACIÓ DEL TERRITORI DE LA COMUNITAT VALENCIANA: 

 UNITAT 3. LA PREHISTÒRIA 

UNITAT 4. LA ROMANITZACIÓ DE LES NOSTRES TERRES

UNITAT 5. L'OCUPACIÓ MUSULMANA: XARQ - AL -ÀNDALUS

UNITAT 6. CONQUESTA , REPOBLACIÓ I CREACIÓ INSTITUCIONAL DEL REGNE DE VALÈNCIA.LA SOCIETAT FEUDAL VALENCIANA. EL SEGLE XV

UNITAT 7. LA INTEGRACIÓ EN LA MONARQUIA HISPÀNICA

UNITAT 8. GUERRA DE SUCCESSIÓ I PÈRDUA DELS FURS

UNITAT 9. EL SEGLE XVIII I LA IL.LUSTRACIÓ VALENCIANA.

UNITAT 10. EL SEGLE XIX: LA DINÀMICA DEL CANVI. L'ASCENS DEL LIBERALISME I LA FORMACIÓ DE LA BURGESIA VALENCIANA.

UNITAT 11. TRANFORMACIONS DEL CAPITALISME: LA FORMACIÓ DE LA CLASSE OBRERA VALENCIANA. REPUBLICANISME I VALENCIANISME POLÍTIC. 

UNITAT 12.LA II REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL.

UNITAT 13. LA DICTADURA FRANQUISTA

UNITAT 14. LA RECUPERACIÓ DEMOCRÀTICA I LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE L'AUTONOMIA.

 

 

Muntanyeta dels Sants


24 DE FEBRER 1245. EL NAIXEMENT DE SUECA COM A POBLE

 LA CARTA POBLA DE SUECA Pàgina consultada:https://arxiu.sueca.es/ No és original, és una transcripció de l'any 1539 . Hi ha altra del s...